Llamps en campanya

Cada terra fa sa guerra: aquesta cam­pa­nya cada poble té la seva par­ti­cu­lar bata­lla política que farà decan­tar el resul­tat el dia 28. Però hi ha dos temes que són comuns a les zones més pobla­des del país, dues polèmiques que ja fa dies que són l’eix de la cam­pa­nya elec­to­ral: el caos del ser­vei de trens de roda­lia i la manca d’habi­tatge que supo­sa­da­ment s’havia de resol­dre amb pisos de la Sareb. Dos temes que –sigui per casu­a­li­tat o per cau­sa­li­tat– depe­nen dels soci­a­lis­tes. És una immensa con­tra­dicció que el PSC es pre­senti a Cata­lu­nya com el par­tit que toca de peus a terra i que es pre­o­cupa dels pro­ble­mes quo­ti­di­ans de la gent i, alhora, sigui incapaç de ges­ti­o­nar de manera mínima­ment digna les dues qüesti­ons que més con­di­ci­o­nen el dia a dia dels ciu­ta­dans: l’habi­tatge i el trans­port.

Dels 50.000 habi­tat­ges del banc dolent que va pro­me­tre Pedro Sánchez en cam­pa­nya, la mei­tat no estan dis­po­ni­bles: o bé s’han de refor­mar o bé s’han de cons­truir encara. I la lle­tra menuda deia que els ven­drien a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, és a dir, que la Gene­ra­li­tat els haurà d’aca­bar pagant a la Sareb, con­tro­lada per l’Estat.

Sal­va­dor Illa deia aquesta set­mana que “Cata­lu­nya ha de dei­xar la cul­tura de la queixa i començar a tre­ba­llar”, i l’endemà a Man­lleu els pas­sat­gers d’un tren havien de fugir cor­rents del vagó per un nou incendi. Efec­ti­va­ment, Illa té raó: cal que el PSC comenci a tre­ba­llar per resol­dre la desin­versió endèmica en la xarxa fer­roviària i perquè el banc dolent tras­passi l’habi­tatge que té a Cata­lu­nya a la Gene­ra­li­tat. L’excusa del llamp ja no cola, i menys en cam­pa­nya.