Humor contra el terror

L’humor des­le­gi­tima el poder repres­sor i fa d’antídot con­tra la por, i amb aquest recurs a l’Iran els opo­si­tors als aia­tol·làs es donen for­ces per man­te­nir les pro­tes­tes al car­rer i a les xar­xes. Ho explica Ryma She­er­mo­ham­madi, exi­li­ada a Bar­ce­lona, que no para d’infor­mar sobre la situ­ació en aquell país abans que el món deixi de mirar o es resigni a l’hor­ror. És ella qui ens fa saber que les peri­o­dis­tes Nilo­far Hamedi –difongué la imatge dels pares de Mahsa Amini afli­gits per la seva mort– i Elaha Moham­madi –cobrí el seu enter­ra­ment– detin­gu­des per “coo­pe­rar amb governs hos­tils i amenaçar la segu­re­tat de l’estat”, seran jut­ja­des per un delicte que podria com­por­tar la pena capi­tal. I que ara mateix Saleh Mir­has­hemi, Saeed Yag­houbi i Majid Kazemi, tres nois tan­cats el novem­bre del 2022 per haver par­ti­ci­pat en una mani­fes­tació, tor­tu­rats i obli­gats a incri­mi­nar-se com a ene­mics de Déu i com a autors d’un crim que no van come­tre, són a punt de ser assas­si­nats –dime­cres van con­vo­car les famílies perquè se n’aco­mi­a­des­sin–. Dades d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal: 576 exe­cu­ci­ons el 2022 (314 el 2021; l’aug­ment es rela­ci­ona amb les mobi­lit­za­ci­ons popu­lars). I d’Iran Human Rights Soci­ety: 268 exe­cu­ci­ons des de l’1 de gener del 2023, entre les quals pre­so­ners polítics, dones i ciu­ta­dans estran­gers. Les auto­ri­tats bus­quen l’aïlla­ment de la població a través del ter­ror i que els mit­jans de comu­ni­cació apa­guin el focus de la revolta lide­rada per les dones que es tre­uen el vel mal­grat les càmeres i que han encès la torxa d’una deso­bediència civil empel­tada d’iro­nia: diuen que és més fàcil per al geni de la làmpada alli­be­rar la ciu­tat santa de Jeru­sa­lem que ino­cu­lar intel·ligència en la ment dels mili­ci­ans de la moral! Pot­ser per això el règim mata.