Mentre escrivim els maten

Tres tre­ba­lla­dors com­pro­me­sos amb el canvi social i la lluita pels més des­a­fa­vo­rits, Majid Kazemi, Saleh Mir­has­hemi i Saeed Yag­houbi, assas­si­nats a la República Islàmica de l’Iran ahir, diven­dres, el dia sagrat dels musul­mans, per haver-se ene­mis­tat amb Déu, aquest Déu inven­tat per ter­ro­rit­zar i domi­nar en nom seu. Tres joves detin­guts durant les pro­tes­tes del novem­bre de l’any pas­sat, tres joves des­a­pa­re­guts, jut­jats a traïció i sense defensa i sen­ten­ci­ats amb l’única prova de con­fes­si­ons obtin­gu­des sota tor­tura, ni tan sols l’arma del crim ha estat tro­bada: “Soc inno­cent, m’han apa­llis­sat, m’han apli­cat descàrre­gues elèctri­ques, m’han fet pujar a una cadira amb la soga al coll, m’han amenaçat amb tan­car els meus ger­mans i dete­nir els meus pares.” (Gra­vació d’una tru­cada de comiat de Majid Kazemi a la seva pare­lla). L’exe­cució dels tres tre­ba­lla­dors s’afe­geix a les dels també acti­vis­tes Muham­mad Mahdi Karami, Muham­mad Hoseini, Moh­sen Shekari i Majid Reza Rah­na­vard, aquest últim pen­jat d’una grua al mig del car­rer. Cal dir i escriure els noms de les vícti­mes de la bru­ta­li­tat del règim con­tra el coratge d’una gene­ració que reclama els seus drets. I els noms dels jut­ges Mor­teza Barati i Gas­sem Mazi­nani que els van sen­ten­ciar i el fis­cal Ali Zare Nouri que va dema­nar l’acce­le­ració del com­pli­ment de la pena. I cal saber que els seus cos­sos no han estat entre­gats a les famílies com sol pas­sar a les zones més mar­gi­na­des –Khu­zes­tan, Kur­dis­tan, Balut­xis­tan–, on els exe­cu­tats s’enter­ren en fos­ses comu­nes perquè ningú els pugui plo­rar ni recor­dar en públic. Ara mateix hi ha sis per­so­nes con­dem­na­des a mort a Ahvaz, capi­tal de Khu­zes­tan, dels quals res no se sap (infor­mació de Ryma She­er­mo­ham­madi).