Analògicament pel sac

Un dia des­co­brei­xes que el teu telèfon mòbil ha superat la pro­esa de sobre­viure cinc anys, llin­dar que les com­pa­nyies ope­ra­do­res s’encar­re­guen que sigui mira­culós d’asso­lir. Però quan la funda pro­tec­tora s’esquinça del tot t’ado­nes que és impos­si­ble tro­bar un recanvi ofi­cial: la teva marca ha dei­xat de fabri­car-les per al model estre­nat un digi­tal­ment remot 2017. Ho pro­ves a la botiga on vas com­prar-lo i després a dos pakis on els ama­bles depen­dents, després de gra­tar al magat­zem, reblen el vere­dicte: si vols funda nova, has de com­prar mòbil nou. És d’aquesta manera com l’empenta del con­su­misme més ferotge t’aboca a fer el que no vols fer, o sigui tru­car a les por­tes del mer­cat negre. Resulta que a la perifèria, just al cos­tat d’un taller de repa­ració de cot­xes d’aquells que encara tre­ba­llen sense fer fac­tura, rere uns con­te­ni­dors que sem­pre recu­llen massa tard, hi ha un tot a cent on pot­ser te’n sor­tiràs. Hi ha cua però també hi ha sort, el depen­dent –nova­ment amb una ama­bi­li­tat que hau­rien d’apren­dre alguns que des­pat­xen al pri­vi­le­giat pinyol comer­cial– escampa damunt el mos­tra­dor un assor­ti­ment mul­ti­co­lor. Tries el negre, el mateix que ja tenies, i hi ajus­tes el giny espe­rant que els déus tec­nològics siguin benèvols i et con­ce­dei­xin alguns mesos de pròrroga, si fos algun any i tot ja t’hau­ria tocat la rifa. Han pas­sat set­ma­nes i de moment la funda no s’ha des­fi­lat, ni hi han sor­tit bonys, ni s’ha defor­mat, en con­tra del que el teu ins­tint innat de con­su­mi­dor mal­fiat et feia sos­pi­tar. I és així, per cinc euros, que has des­a­fiat l’obso­lescència pro­gra­mada i el capi­ta­lisme sal­vatge d’una tacada i has entrat en una dimensió fins ales­ho­res tan des­co­ne­guda com ara pla­ent: sota la catifa urbana hi ha mane­tes ama­bilíssims que igual et repa­ren un mòbil que una nevera o una ren­ta­dora, estris domèstics –per posar només dos exem­ples– que a la pri­mera enso­pe­gada els ser­veis tècnics con­dem­nen sense manies al cemen­tiri de fer­ra­lla. No és que t’hagis con­ver­tit en un anti­sis­tema, sim­ple­ment mili­tes al bàndol dels ciu­ta­dans dig­nes, els que a con­tra­cor­rent es resis­tei­xen que els donin analògica­ment pel sac.