Votar, o no

Arri­ben les urnes i el vell tarannà, ampli­fi­cat ara per les xar­xes soci­als, de dir a la ciu­ta­da­nia què ha de fer. “Sobre­tot, aneu a votar”, ani­men alguns apel·lant als dis­cur­sos que és l’essència de la democràcia, o el tan ama­nit del “després no tens dret a quei­xar-te”. D’altres atien l’argu­ment de la por: “vindrà la dreta (o el tri­par­tit)”, “vota amb la pinça al nas”, “fes-ho pen­sant en el mal menor”, “l’impor­tant és el vot útil”. Hi ha els que et diuen que no votis o que ho facis en blanc per “cas­ti­gar-los” o aquells par­ti­da­ris del “com pit­jor, millor” i et diuen que votis just al con­trari del que pen­ses. O els que recor­ren a la nar­ra­tiva de l’èpica de posar-hi la but­lleta de l’1-O del 2017 fent una crida al vot nul. Votar, votar en blanc, nul o no fer-ho són opci­ons, totes, democràtiques. Que la gent faci el que li pla­gui.