La independència com a retret

Molt lluny han que­dat aquells temps en què a Cata­lu­nya es feien debats ima­gi­nant un estat inde­pen­dent. Gai­rebé sis anys després de l’octu­bre del 2017 la inde­pendència sem­bla exis­tir com a com­pe­tició i com a retret, però no com a pro­jecte. Ho hem vist en la cam­pa­nya de les muni­ci­pals, en què pràcti­ca­ment ha des­a­pa­re­gut del debat, i quan hi ha irrom­put ho ha fet per tal que Junts, Esquerra i la CUP es rei­vin­di­ques­sin com els hereus de l’1-O en con­tra­po­sició als altres, o per tirar-se els plats pel cap entre ells. Hi ha un munt d’exem­ples, el que no hi ha són pro­pos­tes, i encara menys en posi­tiu. La inde­pendència con­ver­tida en poc més que un argu­ment par­ti­dista per mirar d’enfor­tir els pro­pis i trac­tar d’ero­si­o­nar rivals. No és gens estrany que, veient aquest pano­rama que fa mesos per no dir anys que dura, un per­cen­tatge subs­tan­cial de l’elec­to­rat inde­pen­den­tista hagi optat per que­dar-se a casa. O qui sap si fins i tot ha deci­dit bai­xar d’un vai­xell amb un pro­jecte que en un moment con­cret sem­blava una pos­si­bi­li­tat engres­ca­dora i fac­ti­ble però que ara fa aigües per tot arreu. ERC, JxCat i la CUP han per­dut aquest 28-M més de 300.000 vots res­pecte a les locals del 2019, en un càstig evi­dent a les tres for­ces, en espe­cial als repu­bli­cans. Hi ha can­sa­ment en l’inde­pen­den­tisme. Ara, a la vista dels resul­tats a l’Estat, el pre­si­dent Pere Ara­gonès pro­posa un “front democràtic” sobi­ra­nista, que no con­creta, i des de Junts apos­ten per una única llista per al 23-J. Veu­rem si les opci­ons pros­pe­ren o si, en canvi, pas­sen a engrei­xar la llista de retrets. El PSC, men­tres­tant, ja es veu a tocar de la Gene­ra­li­tat.