Educació i política

Des del 2018, els depar­ta­ments d’edu­cació de tots els països euro­peus tre­ba­llen per interac­tuar i coo­pe­rar de forma glo­bal. És un dels objec­tius dels pro­gra­mes d’inter­na­ci­o­na­lit­zació dels cen­tres edu­ca­tius que es porta a terme a través de dife­rents pla­ta­for­mes i és un dels pro­gra­mes estel·lars de la Unió Europa que dis­posa d’impor­tants quan­ti­tats de fons euro­peus. Es tracta de man­te­nir una fines­tra oberta per obser­var i rela­ci­o­nar-se amb la resta de cul­tu­res euro­pees, com­par­tir patri­moni i garan­tir la cohesió social. Tan­ma­teix, resulta para­do­xal que, men­tre les ins­ti­tu­ci­ons tre­ba­llen per esbor­rar bar­re­res, les dinàmiques de la política actuïn de forma contrària pro­vo­cant el rebuig de la diferència cul­tu­ral i tan­cant les soci­e­tats en cer­cles uni­cul­tu­rals. Tot aquest esforç per adqui­rir conei­xe­ments cul­tu­rals i lingüístics perquè després arri­bin elec­ci­ons i pata­pam!, gir cap a l’extrema dreta arreu i et sen­tis petit, petit i, sobre­tot, menys inter­na­ci­o­nal. Les opor­tu­ni­tats posi­ti­ves que ofe­reix la glo­ba­lit­zació, asse­gu­ren els experts, és el que com­porta la por i el vot de l’extrema dreta, la qual cosa cal­dria com­ba­tre amb més edu­cació. Ahir, però, ens dona­ven una nova dada: la com­prensió lec­tora a primària es troba entre les pit­jors d’Espa­nya. Edu­cació i política, tan a prop i lluny alhora.