Tribuna oberta
La joventut lectora
La joventut universitària torna a llegir llibres i els prefereix en paper. El balanç dels últims anys de classes a la universitat em permet fer aquesta afirmació, que sembla que està d’acord amb la indústria editorial i les llibreries. I en sintonia amb els resultats del Sant Jordi 2023.
Si bé és cert que en la meva experiència com a professora universitària he passat anys en què semblava que la joventut llegia menys, a l’actualitat puc sostenir el contrari: als joves els agrada llegir, volen llegir i els qui fins al moment no han estat bones lectores i lectors estan en disposició de deixar-se captivar.
Els agrada llegir, però aquesta afirmació va sempre condicionada per un: m’agrada llegir el que m’agrada. És a dir, troben atractiu allò que respon a les seves necessitats, allò que els explica alguna cosa que es qüestionen del seu món o que els generen noves inquietuds. Estic envoltada de grans lectores i lectors que dediquem molt del nostre temps a llegir i a parlar de llibres. Crec que totes estaríem d’acord que ens agrada llegir el que ens agrada llegir, i no ens podem ni imaginar el contrari. De vegades fins i tot ens incomoda que algú ens regali un llibre que per compromís haurem de llegir. Vull dir amb això que coincidim amb la joventut. El principi del bon lector és poder triar amb llibertat el que volem llegir.
Curiosament la major part d’estudiants manifesten que prefereixen el llibre en paper abans que els PDF i les fotocòpies. Pocs tenen llibre electrònic. Els que no es poden permetre comprar els llibres recorren a les biblioteques, com hem fet sempre.
No negaré que vam passar uns anys de crisi en els quals semblava que el món dels llibres i les llibreries s’enfonsava, i en els quals molts es van atrevir a vaticinar la desaparició dels llibres en paper. Tampoc no negaré el protagonisme que tenen les pantalles en les nostres vides i com aquestes absorbeixen i anestesien la joventut Però per sort els processos històrics no són lineals i predicibles. En el lapse de quatre anys a Barcelona han obert més de vint noves llibreries i, encara que no ens oblidem que davant la crisi econòmica unes altres van tancar després de dècades d’existència, el balanç continua sent positiu. A Catalunya també ha crescut el nombre de llibreries.
Si bé és cert que tenir referents que transmetin el gust i l’interès per la lectura és un ajut inigualable, no cal tenir una família lectora per esdevenir un bon lector. La persona que ha tingut a les mans un bon llibre en el moment oportú tard o d’hora reincideix. Les persones que han trobat en un llibre respostes a les seves inquietuds més profundes saben que llegir llibres és llegir el món i l’ésser humà.
El que jo he intentat transmetre any rere any a les noves generacions és que en el món de la literatura hi ha més d’una vida per viure. Que els llibres ens regalen sabers, històries, relats i somnis. Que a través seu podem aprendre a dibuixar els relats de la nostra pròpia identitat, els trajectes de l’amor, els recorreguts de l’amistat, els senders de la sexualitat, els racons de la solitud.
Els nostres mètodes educatius no sempre aconsegueixen conquistar noves lectores o lectors, per contra, provoquen un rebuig perquè converteixen la lectura en una obligació. Llavors, què passa a l’actualitat? Per què la joventut torna a llegir? Deu ésser perquè aquestes noves generacions universitàries no han estat tan exposades a aquesta obligació? Per què alguna cosa va canviant a l’escola? Bé sabem que l’obligació mai ha estat un camí de seducció. Això vol dir que s’hauria de prohibir la lectura perquè molta més gent s’hi interessi? O potser val més que continuem aprenent a mostrar a les noves generacions, amb intel·ligència i sensibilitat, el millor del nostre món?
