Multivers

En la hipotètica versió d’una rea­li­tat amb múlti­ples uni­ver­sos inde­pen­dents, tot seria pos­si­ble. Aquells que gua­nyen les elec­ci­ons en un lloc podrien per­dre-les en l’altre. Fins i tot, els que les per­den les podrien per­dre en tots els uni­ver­sos, però amb resul­tats dife­rents. I els que les gua­nyen, també. La hipotètica versió de rea­li­tats paral·leles en dife­rents dimen­si­ons ens per­met obrir la ment i ima­gi­nar esce­na­ris infi­nits per a cada fet de la nos­tra vida. Aquesta hipotètica versió de la rea­li­tat dona espe­rança i des­es­pe­rança perquè men­tre la vida ens som­riu i les coses ens van bé podem ima­gi­nar que en un uni­vers paral·lel som uns autèntics des­gra­ci­ats i al revés. Però, a vega­des, els uni­ver­sos paral·lels són només dife­rents en petits detalls, mati­sos, o coses que poden sem­blar insig­ni­fi­cants.

El mul­ti­vers és una porta oberta a noves mane­res d’enten­dre la rea­li­tat, tant la que estem vivint com la que no podem viure. I això és impor­tant per poder pair algu­nes de les coses que pas­sen. Les últi­mes elec­ci­ons muni­ci­pals han pin­tat el mapa de l’Estat de color blau, molt de blau, amb algu­nes taques ver­me­lles. Amb dues excep­ci­ons: Cata­lu­nya i el País Basc. Són uni­ver­sos paral·lels amb rea­li­tats dife­rents. I encara s’estra­nyen que dema­nem la inde­pendència!