Una opressió constant

Epi­so­dis, a vol­tes des­co­ne­guts, per­me­ten fer memòria d’esde­ve­ni­ments històrics que expli­quen l’opressió cons­tant que ha sofert el poble català. El 24 de maig del 1591 els ofi­ci­als reials van inten­tar dete­nir Joan Gra­no­llacs, nas­cut a Vic i dipu­tat de la Dipu­tació del Gene­ral, òrgan que vet­llava pel com­pli­ment de les cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Un home com­promès amb la defensa de les lleis de la terra con­tra els abu­sos auto­ri­ta­ris de Felip II. Es va poder atrin­xe­rar i va rebre el suport del Con­sell de Cent. Les nego­ci­a­ci­ons amb el reialme van ser infruc­tu­o­ses i Gra­no­llacs, junt amb d’altres com­pa­tri­o­tes com en Perot Tama­rit, con­se­ller en cap de Bar­ce­lona, es van haver d’exi­liar a Avinyó. Felip III va començar a plan­te­jar ober­ta­ment la supressió del sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal català. El 14 de maig del 1640 Santa Coloma de Far­ners va ser total­ment arra­sada per les tro­pes de Felip IV en revenja per la mort de l’agut­zil Mon­trodón, que era l’encar­re­gat d’obli­gar a allot­jar un miler de sol­dats entre les poques cases de la vila. Els seus habi­tants van haver de refu­giar-se a les mun­ta­nyes. Aquest succés i d’altres atro­ci­tats de l’exèrcit, com la crema de l’església de Riu­da­re­nes, van ser l’espurna de la guerra dels Sega­dors. L’11 de setem­bre del 1714, Bar­ce­lona es rendí davant l’atac ferotge de les tro­pes borbòniques de Felip V, qui va supri­mir totes les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. El monjo del mones­tir de Banyo­les Josep de Vila­mala va ser l’últim pre­si­dent de la Dipu­tació del Gene­ral. El gener del 1939 milers de cata­lans es van veure obli­gats a exi­liar-se després de llui­tar en defensa de la República. Es van ins­tal·lar en camps de refu­gi­ats de la Cata­lu­nya del Nord on, com diu l’his­to­ri­a­dor Miquel Bor­rell en el lli­bre Bio­gra­fia de Cata­lu­nya, “tenien la sorra de la platja per jaç i el cel per sos­tre”. L’1 d’octu­bre del 2017 Felip VI va beneir l’esto­ma­cada pro­pi­ci­ada pels cos­sos poli­ci­als espa­nyols a ciu­ta­dans de Cata­lu­nya durant el referèndum. Els veïns d’Aigua­viva i Sant Julià de Ramis van ser uns dels molts afec­tats, fet que va pro­pi­ciar l’exili del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i l’empre­so­na­ment de con­se­llers de la Gene­ra­li­tat. Aquests frag­ments històrics ens ser­vei­xen per recor­dar que el con­flicte entre Cata­lu­nya i el regne d’Espa­nya ve de molt lluny i que la repressió és per­sis­tent.