Editorial

Pinochet també ho va deixar ben lligat

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Toni Romero, Susana Oli­veira, Irene Case­llas, Ure Comas, David Brugué, Xavier Cas­tillón i Fran­cesc Espiga.

La de Pinoc­het a Xile ha pas­sat a la història com una de les dic­ta­du­res més cru­els del con­ti­nent ame­ricà i, com sol pas­sar en aquests casos, tot i la seva des­a­pa­rició física i mal­grat el procés democràtic en què està immers el país, el règim es resis­teix a extin­gir-se. Seguint l’exem­ple de Franco a Espa­nya, Pinoc­het ho va dei­xar tot lli­gat i ben lli­gat per això l’actual pre­si­dent, Gabriel Boric, està tro­bant tants obs­ta­cles a l’hora d’apro­var una Cons­ti­tució que enterri defi­ni­ti­va­ment la pet­jada del tota­li­ta­risme. Boric, polític pro­gres­sista deter­mi­nat a impul­sar l’estat del benes­tar que l’antiga cons­ti­tució no reco­neix, va gua­nyar les elec­ci­ons legis­la­ti­ves amb un con­tun­dent 56% dels vots, molt per davant de l’opo­nent ultra­dretà. Però es va endur un impor­tant revés quan el text de la nova carta magna que pro­po­sava va ser rebut­jat pel 62% dels xilens. Lluny de llençar la tova­llola mal­grat el sever cor­rec­tiu, Boric ha inten­tat fer un exer­cici de prag­ma­tisme i ha obert un procés de ree­la­bo­ració amb la par­ti­ci­pació de cin­quanta con­se­llers i amb la col·labo­ració d’una comissió d’experts inte­grada per juris­tes d’ampli espec­tre ideològic. D’aquí a sis mesos hau­ran d’haver enlles­tit la nova pro­posta, que també serà sot­mesa al parer de les urnes.

El pro­blema és que l’efecte Boric s’esti­gui esvaint i amb ell l’espe­rança d’un autèntic canvi tal com el seu tri­omf elec­to­ral sem­blava haver pro­cla­mat. La gran para­doxa és que el mateix elec­to­rat que havia triat una con­venció pràcti­ca­ment d’extrema esquerra es decantés al maig per donar ales a l’extrema dreta, que n’ha boi­co­te­jat el pro­jecte cons­ti­tu­ci­o­nal. El nou procés de redacció ha cor­re­git el caràcter mono­co­lor que l’esquerra va ator­gar a l’ante­rior esbor­rany i que un elec­to­rat més mode­rat del que comp­ta­ven ha cas­ti­gat. Però l’actual govern no renun­cia a una de les prin­ci­pals exigències de Boric: que la Cons­ti­tució reflec­teixi l’obli­gació de l’Estat de cobrir l’ense­nya­ment i la segu­re­tat, en con­trast amb la visió de Pinoc­het, més interes­sat a garan­tir el dret a la pro­pi­e­tat pri­vada. I és que no es pot dipo­si­tar cap espe­rança en el futur si les regles del joc per­ta­nyen al pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia