Les prioritats i Messi

Messi no torna. Dis­gust gene­ral i pena... per a alguns. La passió pel fut­bol genera sen­ti­ments sovint inex­pli­ca­bles. Tot depèn de les pri­o­ri­tats de cadascú. Però millor no fer-ne un gra massa. Res­pecte per a tot­hom, però sen­tir pena exa­ge­rada per una per­sona que gua­nya mili­ons i que té una vida còmoda i fàcil i omplir hores de ràdio i tele­visió par­lant de la desil·lusió fa tron­to­llar els prin­ci­pis de molts. Per mi, pena és veure les bara­lles contínues dels par­tits inde­pen­den­tis­tes, la des­mo­bi­lit­zació de la ciu­ta­da­nia i l’abs­tenció a les elec­ci­ons, les agres­si­ons sexu­als crei­xents entre menors, les famílies que no arri­ben a final de mes, la guerra a Ucraïna, les desi­gual­tats soci­als, el sen­se­lla­risme, la crisi econòmica, els preus de l’habi­tatge i una llarga llista. Messi, sort i encerts!