Espoli i pedagogia

Hem de tenir sentit comú. A veure, la gent ens hem de respectar i estimar per conviure tots amb pau i harmonia. Però jo hi ha coses que no entenc: l'altre dia, un amic meu, que té terres, casa i cultura catalanes, em comenta que, tot i que és català de naixement, se sent espanyol. Quan Catalunya sigui un estat, el català que també se senti espanyol podrà seguir vivint la seva espanyolitat, veient les teles que li agraden, comprant la premsa que vulgui... Només notaran que viuran en un país de més qualitat, en tots els sentits, perquè no hi haurà espoli fiscal. No vaig tenir esma, astorat com vaig quedar, d'explicar-li que cada dia surten de Catalunya 60.000 milions de les antigues pessetes cap a Espanya, sense retorn. A mi, sabent això, les ganes de ser espanyol se me'n van, però respecto les seves. Hem de sumar i pensar en els avantatges socioeconòmics d'un estat propi. Penso que, si has nascut a Catalunya, sentir-se català no és demanar tant.