L'esperit d'Espriu no s'oblida

S'ha parlat molt, aquests dies, de l'oblit de Salvador Espriu. Jo no hi estic d'acord. Indesinenter, adverbi llatí que podríem traduir per «sense aturar», és el títol d'un text de Salvador Espriu que va popularitzar el cantant Raimon. És un poema narratiu que explica com algú, que podia ser senyor de si mateix, esdevé gos mesell i que, oblidant-se de la raó que té, s'ajup sota el fuet i llepa la mateixa mà que el té fermat enmig del fang.

Aquest és el destí dels pobles que, sotmesos a un amo i amb la dignitat perduda, només els queda el recurs miserable de bordar.

Espriu ens anima a no desesperar: només «caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou»... Llavors, sí: «Si s'arrisca de cop a ser qui és», se salvarà com a poble, «ja l'amo de tot, no gos mesell, sinó l'únic senyor»...

Aquest Espriu no l'oblidem, al contrari, ens anima, als catalans que volem ser independents, a seguir lluitant; perquè, com ell deia: «El somni de llibertat esdevé la cadena que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.» Ara, més que mai, doncs, el tenim ben present.