La carretera de la vergonya. De Bescanó a Anglès com queda?

Hem vist que, amb el pas del temps, alguns indrets de les nostres carreteres han millorat. Fa pocs dies, el conseller d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, donava per acabades les obres de millora de la Pilastra de Bescanó, després de molt de temps de treballar-hi. Deixeu-me dir que, des de la sortida de Bescanó fins a l’entrada de Salt, ho tindrem més fàcil, perquè s’ha millorat en seguretat i mobilitat, però, malauradament, en els 10 quilòmetres que separen Bescanó d’Anglès tindrem els mateixos entrebancs. Tot continua igual: desviaments provisionals de més de cinquanta anys; carretera molt estreta, mancada sovint de vorals; perill amb els esllavissaments, així com també amb els avançaments. Això no és just per a la ciutadania que ha de fer ús d’aquesta artèria viària tan important. Penseu que hi transita una mitjana d’uns 12.000 vehicles diaris, que no és poca cosa. Sovint i a causa d’això, per recórrer aquests 10 quilòmetres el cronòmetre del nostre rellotge pot arribar a la mitja hora. Soc conscient dels temps que estem vivint i dels recursos de què disposem, però si d’aquí a pocs anys els diferents directors generals creuen que aquest tram de carretera es mereix una millora quant a seguretat i mobilitat, de ben segur que les indústries de l’entorn i tots els que hi transitem els estarem molt agraïts.