La reparació de la memòria del meu avi
La seva execució, com la de tantes persones que en aquell temps van prendre partit per una societat més justa, fou conseqüència de l'acció repressiva dels sollevats contra la II República durant la guerra i la dictadura subsegüent.
En un acte senzill però molt emotiu per a la família, s'ha declarat, a petició del Memorial Democràtic de Catalunya i del grup municipal d'Entesa per Bescanó, el caràcter radicalment injust de la seva condemna a pena de mort i del procés substanciat per un consell de guerra il·legítim, mancat de garanties judicials i sota l'acusació d'uns delictes que mai no va cometre.
Així doncs, finalment, malgrat els impediments trobats al llarg del camí, s'ha pogut tancar una dolorosa ferida de la nostra història familiar. Llàstima que el meu oncle Ramon, que va lluitar més de trenta anys per reparar la memòria del seu pare, no hagi pogut viure aquest moment. No obstant això, la seva qualitat humana, força i perseverança ens ha de servir d'exemple, avui més que mai, per encoratjar-nos a seguir defensant amb llibertat i valentia la restitució del nom i la dignitat de totes aquelles persones que es van veure humiliades per la dictadura franquista d'aquest país i privades del seus drets fonamentals, fins i tot de la seva vida. Continua havent-hi moltes condemnes injustes i actes per reparar.