La MAT i la crisi

La crisi econòmica no sembla que hagi d'afectar la construcció de la MAT. Tot i que ara, un cop el projecte ha aterrat a Madrid, el problema principal per considerar la possibilitat del soterrament és l'econòmic, i no el tècnic. I naturalment el precedent que suposaria soterrar la línia. Un canvi en els arguments per defensar la construcció de la línia aèria, més lògic que l'argumentació tècnica, a bastament rebatuda pels estudis del CILMA.

Però l'argument del cost i del precedent per construir la MAT aèria, i més ara en època de vaques flaques, paradoxalment reforça el soterrament de la línia, ja que suposaria un estalvi important. Tant com l'import del cost del traçat aeri projectat entre Santa Llogaia i Bescanó i el ramal de Riudarenes. El precedent està ja establert amb l'acord entre els estats espanyol i francès per soterrar en corrent continu el tram entre Baixàs i Santa Llogaia.

L'estalvi econòmic, consisteix que soterrar en corrent altern des de Baixàs fins a Bescanó i el ramal de Riudarenes, tindria el mateix cost que el soterrament en continu ja acordat entre Baixàs i Santa Llogaia.

Avantatges tècnics inclosos, l'estalvi entre soterrar en continu o soterrar en altern és real, i una oportunitat que els nostres representants polítics d'aquí i de Madrid, no haurien de deixar passar. I menys ara, quan l'important és estalviar. Ens estalviaríem diners, i sobretot el greu impacte socioeconòmic i ambiental de la MAT. Ara ja no s'hi val a badar.