El vot independentista

El govern de Catalunya que dijous va començar a caminar respon amb total exactitud al resultat de les eleccions del 12 de maig passat. Això tan evident com incomprensible és el vot dels suposats votants independentistes que, per acció o per omissió, ho han permès. No em cap al cap que, per mostrar la teva disconformitat envers la mediocre gestió de govern del president Aragonès o envers la injustificable fugida del govern del grup de Junts, sempre més atent als seus interessos particulars que als del país, votis en contra de la teva opció política o t’abstinguis de fer-ho. El resultat d’aquest despropòsit ja s’ha vist. Ara, aquests suposats independentistes disposaran de quatre anys per romandre “amatents i vigilants”. Una frase per a la història, vaja. Estic convençut que existeixen mètodes més subtils i fins i tot més contundents per manifestar el teu desacord que no l’estupidesa de disparar-se un tret al peu. Quant al nou govern, resulta fàcil pronosticar-li la trajectòria. Ja en vam tenir un tast fa uns quants anys i tothom sap com va acabar: en el consell d’administració d’una companyia energètica. Hi tenia tot el dret, però jo crec que la presidència de la Generalitat mereixia un altre tracte.