Ens passem amb el Nadal

Jo soc super­fan del Nadal, de vega­des escolto nada­les a l’estiu perquè sí, i els meus amics sem­pre que veuen coses de Nadal me les envien perquè saben que les adoro. Ens estem pas­sant. Ahir vaig veure a Bar­ce­lona els pri­mers llums de Nadal pen­jats. A la Ram­bla ja penja un “bon Nadal” i encara no ha pas­sat ni la cas­ta­nyada. A 22 graus i anant encara en tirants no puc ni pen­sar en el Nadal. I si fos­sin només els llums ho podria pas­sar per alt, perquè és cert que es triga a posar-los i s’ha de començar abans. Però és que totes les boti­gues també ja estan deco­ra­des de Nadal o han tret les deco­ra­ci­ons, i als súpers en comp­tes d’haver-hi pane­llets i moni­a­tos ja hi ha els tor­rons i els calen­da­ris d’advent. I em sap greu que per culpa de voler avançar tant el Nadal, la màgia del qual pre­ci­sa­ment rau en el fet que només el cele­brem uns quants dies a l’any, per­dem la il·lusió per les fes­tes, i que comenci tan d’hora que quan de veri­tat arriba Nadal ja ens n’hàgim can­sat.