Ton Rulló i Coses

Ha mort Ton Rulló, un dels inte­grants del grup Coses, que junt amb el Jordi Fàbre­gas –mort el 2021–, Miquel Estrada, Ramon Llatjós, Josep Pons i Lluís Mas­deu van ser un grup molt bo i influ­ent dels anys setanta que van treure tres dis­cos: Ara és demà, Via fora! i Perquè no s’apa­gui l’aire, en què van des­ta­car unes veus potents amb una música a vol­tes elec­tri­fi­cada en per­fecta har­mo­nia.

En algu­nes lle­tres hi ha una forta crítica a l’explo­tació labo­ral: Balanç de pro­pi­e­tat, mar­xisme resu­mit en una cançó, i Nova oració del Pare­nos­tre, estra­fent el sen­tit d’aquesta pregària. El grup va fer folk, però també rock, perquè els dos pri­mers dis­cos, del 1976 i el 1977, ja res­pi­ren ambi­ent laietà i pro­gres­siu, a la seva manera, però. Les cançons del grup mai no han per­dut vigència perquè són un clam a la lli­ber­tat i una crítica a les opres­si­ons dels Països Cata­lans: El noi de Cal Ribera, exe­cu­tat en temps de Felip V, aga­fat pels Mos­sos d’Esqua­dra al ser­vei dels Bor­bons ales­ho­res. O Aquesta remor que se sent, con­tra la dic­ta­dura fran­quista i con­tra tota vul­ne­ració de drets.

Els par­tits que –diuen– volen la lli­ber­tat de Cata­lu­nya, cal que escol­tin aten­ta­ment algu­nes de les seves cançons, que són saba i una empenta punyent per la lluita cap a la victòria final. Ara estan total­ment eixuts de cap mena de tremp vivi­fi­cant. Des­cansa, Ton Rulló, i que t’hagis tro­bat amb en Jordi Fàbre­gas.