Grans negociadors

Els cata­lans tenim fama, ben gua­nyada, de ser bons nego­ci­ants, però hauríem d’acla­rir que ser bons nego­ci­ants no vol dir, ni de bon tros, ser bons nego­ci­a­dors, i els polítics del país en són una mos­tra. Fa molts mesos que ens han estat anun­ci­ant dia sí dia també les mera­ve­lles acon­se­gui­des com a con­tra­par­ti­des, sobre­tot, de les inves­ti­du­res dels pre­si­dents Sánchez i Illa. Deri­va­des de la inves­ti­dura de Sánchez, en la qual van par­ti­ci­par tant els d’ERC com els de Junts, quan­tes coses tan­gi­bles n’han sor­tit? Perquè això del català a Europa, el finançament “sin­gu­lar”, l’amnis­tia, etc. no són més que aixe­ca­des de camisa monu­men­tals.

Deri­vat de la inves­ti­dura d’Illa, capi­ta­lit­zada per ERC, el que és claríssim, per dir-ho gràfica­ment, és que s’ha posat una bri­gada d’ender­rocs a Palau, i aquest paio, amb el seu posat des­men­jat, està dei­xant el país “com un solar”, que diria en Núñez, a una velo­ci­tat esgar­ri­fosa. Per tant, esti­mats (o no) polítics nos­trats: feu nego­cis i, si podeu, feu-vos ben rics, però si us plau no nego­cieu en nom del país. Els resul­tats estan a la vista i són catastròfics.