Vinga oli

Diumenge passat el senyor que fa de president de Catalunya es va ben cobrir de glòria presidint la Fiesta del primer aceite de Jaén, que es va fer, per a més inri, a Sabadell; el que no sé és si en fer el discurs en castellà va dir, per allò de fer que el forà se senti com a casa seva: “Sabadel”. Aquest senyor, com sap tothom, és molt (però molt) d’esquerres, i aquesta ha de ser la raó d’haver privilegiat per sobre l’oli català que surt de finques de poques hectàrees cadascuna, propietat de burgesos catalans que si es maten pencant a la finca és per vici, l’oli fet lluny d’aquí pels esforçats propietaris andalusos que tenen finques de centenars i fins i tot de milers d’hectàrees però que tothom sap que en el fons són uns proletaris de soca-rel. Evidentment, que la majoria dels tals propietaris visquin en els palaus familiars a les grans ciutats (tot sovint a Madrid), i que tractin els treballadors, avui encara, de manera força lamentable, són detalls sense importància. Diu la Bíblia (això el president, que diuen que és molt de missa, ja ho deu saber): “pels seus fets els coneixereu”, doncs aquests fets fan conèixer l’ocupant, dit sigui sense segones, de palau.