En la mort d’un company de pupitre
Fa uns dies em vaig assabentar de la mort d’un company del col·legi La Salle de Girona: Joan Homs Tixé (ACS). Sempre resulta dolorós i punyent, parlar d’una persona que ens acaba de deixar. A part del drama humà, que sense cap dubte és paorós, el voldria recordar com a company de pupitre al col·legi. Era una daina en matemàtiques, sempre tenia el diploma de sobresaliente. En canvi, en el cas d’un servidor, no llavors, encara ara, els números no són el meu fort. Despuntava, això sí, en gramàtica i també en història. Les vegades que havíem intercalat problemes algebraics per retalls històrics i gramaticals, mentre l’hermano Ramon, fill de la Garrotxa, feia més aviat els ulls grossos, mirant a un altre costat de la classe, encara que quan s’enfadava et tirava al cap un punxó. Emparentat amb el taxista Sr. Tixé, un cop vam plegar de La Salle solament ens hem vist molt poques vegades. Això sí, quan ens trobàvem, sempre la millor de les encaixades... Casat amb Anna M. Gómez, filla d’un pintor de quadres del carrer del Carme, com el recordava Joan Ribas, “era un home valent, emprenedor, i no va tenir empatx per pujar a la grua i acabar-la muntant, malgrat el perill que comportava”. El bloc de pisos on visc porta el segell del meu company de col·legi. Descansi en pau, un constructor exemplar i pare de família admirat per tothom que va tenir la gran sort de fer tractes professionals amb ell. La broma que fèiem perquè va venir a aquest món un dia de Reis, el 6 de gener del 1934. Ell, de Rei Mag i un servidor, de Príncep de les Tenebres Llucifer. Adeu, bon amic i company de col·legi.