Indult presidencial

S’ha escrit que les democràcies són sistemes fiduciaris que descansen sobre una confiança tàcita dels ciutadans envers les institucions. ¿Quina credibilitat pot tenir ara un dirigent com Joe Biden que, abusant de la seva prerrogativa presidencial, abans d’acomiadar-se de la Casa Blanca, l’embruta, la taca, i, amb descarat nepotisme, atorga un indult presidencial, total i incondicional, al seu fill Hunter per delictes tan greus com evasió d’impostos i compra d’armes il·legal? Quina legitimitat té ara el partit demòcrata per censurar Donald Trump? Biden anteposa els seus interessos privats, familiars, a l’interès públic general enmig del dilema humà entre l’exemplaritat que ha de ser exigible a un president sortint i l’amor del pare que surt al rescat d’un fill delinqüent. En vista d’aquesta disjuntiva i amb aquesta controvertida decisió del dirigent demòcrata, s’està erosionant seriosament la confiança dels ciutadans en la idea que la justícia és igual per a tothom. Per tractar de justificar-ho, el mandatari recorre al gastat i suat recurs del discurs de la persecució politicojudicial en contra seu que, de manera tan recurrent, s’està fent en aquests llocs. Com veiem, a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou.