Estímuls ràpids, pensaments dispersos

Vivim en una època mar­cada per la con­nec­ti­vi­tat cons­tant. Les xar­xes soci­als són una eina indis­pen­sa­ble per comu­ni­car-nos i entre­te­nir-nos, però estan afec­tant la con­cen­tració dels estu­di­ants. La seva estruc­tura dis­se­nyada per cap­tar l’atenció cons­tant­ment, amb con­tin­gut breu i scroll infi­nit, ha fet que el nos­tre cer­vell s’acos­tumi als estímuls ràpids, fet que difi­culta man­te­nir l’atenció en tas­ques llar­gues com ara lle­gir i estu­diar. Neces­si­tem apren­dre a ges­ti­o­nar les tec­no­lo­gies efi­ci­ent­ment, equi­li­brant l’ús de les xar­xes soci­als amb moments de des­con­nexió, així com fomen­tar acti­vi­tats que reque­rei­xin paciència. Les xar­xes soci­als no són ni bones ni dolen­tes en si matei­xes: depèn de com les uti­lit­zem. És essen­cial plan­te­jar-nos com podem apro­fi­tar-ne els bene­fi­cis sense sacri­fi­car la capa­ci­tat de pen­sar amb pro­fun­di­tat.