Salvem el mas Sitjar de Salt

Sem­pre que vaig a com­prar plan­tes i flors al cen­tre de jar­di­ne­ria El Sit­jar de Salt no deixo de mirar la casa del cos­tat. És el mas Sit­jar. Està envol­tat d’arbres i male­ses i en un estat d’aban­do­na­ment total que amenaça ruïna. Tot i l’apa­rença d’una gran masia, ori­ginària­ment era una domus o casa forta, la torre de la qual data del segle XII. Les parets esquer­da­des i els teu­lats esfon­drats ama­guen un munt d’història d’un dels edi­fi­cis més antics i emblemàtics de Salt. Durant segles va ser la residència dels Sit­jar, que, al segle XIV, era una de les famílies més impor­tants i influ­ents del patri­ciat de Girona. Posseïen ter­res al pla de Salt, molins fari­ners a la séquia Monar, cases a Girona i ter­res i masos en llocs tan allu­nyats com Sant Martí Sapresa i Cas­ta­nyet.

Al segle XVI, la casa forta passà a mans de nous pro­pi­e­ta­ris i després es trans­formà en una casa de pagès. El fet d’estar habi­tat ha fet pos­si­ble que l’edi­fici arribés fins als nos­tres dies, si bé molt modi­fi­cat. D’ençà que en va mar­xar el maso­ver, la degra­dació s’ha accen­tuat i el pro­pi­e­tari no fa res per evi­tar-la. En vista d’això, l’Ajun­ta­ment de Salt estu­dia obte­nir-lo i des­ti­nar-lo a ús públic. És un bona notícia. Aquesta joia del patri­moni sal­tenc cal con­ser­var-la abans que cai­gui a tros­sos o sigui ocu­pada i des­tros­sada.