La crisi d’Esquerra

Esquerra, un par­tit divi­dit que pateix una crisi interna difícil d’erra­di­car. El quid de la qüestió recau en el pro­mo­tor d’unes elec­ci­ons, a pesar dels resul­tats, que difícil­ment tan­ca­ran la ferida d’un procés de rup­tura, si més no des del ves­sant ideològic, per tal que Jun­que­ras sobre­vis­qui com a res­pon­sa­ble del par­tit. De solu­ci­ons n’hi ha, a con­dició que, amb els resul­tats a la mà, no tan­quin la porta a l’opo­sició. Per Jun­que­ras, fora d’ell i dels seus, l’objec­ti­vi­tat no exis­teix, el que resta sols és penom­bra. Els amics i com­panys del cafè dels matins, dos d’ells d’Esquerra, em comen­ta­ven que la intel·ligència s’ha abs­tin­gut o ha votat no. Sí per acon­se­guir el que tots desit­gem, si fos neces­sari vota­ria opci­ons polítiques que avui refu­sem, per exem­ple l’Esquerra de Jun­que­ras.