Un món de mones

Llegeixo que Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya –“que té uns 400 segells editorials amb seu a Catalunya, en especial a Barcelona”–, va valorar el 2024 com “el millor any de la història” pel que fa a venda de llibres, “impulsat per la incorporació dels joves a la lectura”. Justament quan hi ha hagut l’efímera intenció de deixar les assignatures de literatura com a opcionals a batxillerat. A propòsit d’això, Llúcia Ramis escriu: “Com s’arriba a una decisió així? Amb quins avals? Quin és l’objectiu? Qui resol arraconar la literatura, quan un dels problemes principals que hi ha és la manca de comprensió lectora i, per extensió, del món? Com convenç els altres que és una bona idea? [...] Hi ha una voluntat real de dinamitar el pensament crític, o es tracta d’incompetència? Són els efectes d’enorgullir-se de la pròpia incultura el que porta a fomentar-la? Respon a una ostentació de poder? De poder per a què?” Certament, igualment hom es demana per què es van liquidar les arts figuratives per imposar les abstractes en el període de la guerra cultural dels anys cinquanta del segle passat, les quals avui dia –esperpènticament– són posades a “dialogar” les unes davant les altres al Louvre, al Prado i al MNAC. Així doncs, des del poder, els mandarins de l’art oficial ens fan viure en un món de mones...