Girona, tres vegades immortal i bruta fins a dalt!

Aquesta trista cantarella va tenir un cert protagonisme durant la meva adolescència. Lamentablement, encara es pot cantar a ple pulmó. La “ciutat dels setges” bruteja per tots cantons... Les papereres, la majoria de vegades, són plenes a vessar. I el que hi ha a l’entorn dels contenidors no és més afalagador. A la zona del parc del Migdia, en el moment en què escric aquestes ratlles, les bosses d’escombraries campen per un radi de deu metres al voltant dels contenidors. Una imatge que degrada la ciutat i que, pel que sembla, no importa gaire al nostre batlle, el Sr. Salellas. És cert que Girona, al llarg de la història, no sobresurt precisament pel fet de ser una ciutat neta i endreçada..., però això no pot servir de pretext per mirar cap a un altre costat i fer realitat aquella dita de “qui dia passa, any empeny”. El tema de la neteja ha de ser cabdal per al Sr. Salellas i, ara com ara, em sembla que li rellisca del tot. Només cal fer una volta pels nostres barris per comprovar que la vella cantarella encara és més viva que mai. Arromangui’s d’una vegada, Sr. Salellas, i que la Girona que estimem, venerem i adorem llueixi per la seva netedat. Sí, que quedi neta com una patena. Ni més ni menys!