Flannery O’Connor

En el món de la literatura (també en el de les altres arts), a vegades un fa algun descobriment: sent parlar d’un autor que desconeixia, li crida l’atenció per motius diversos i, de retruc, s’interessa per la seva obra; altres vegades el fenomen va a l’inrevés: a un li crida l’atenció un llibre pel tema que tracta o per la bellesa del seu llenguatge, fa aquesta descoberta i, de retruc, se sent captivat per saber més coses de l’autor, de la seva biografia. Deixar-se portar per totes aquestes descobertes i estímuls resulta molt eficaç i enriquidor... Últimament he descobert una autora nord-americana, de Geòrgia, Flannery O’Connor (1925-1964), que m’ha portat a llegir-la en el seu volum de Tots els contes, en una traducció excel·lent al català. Són uns contes bellíssims, que evoquen altres contes de casa nostra, també molt bells, un gènere molt conreat pels nostres escriptors de tots els temps. M’agrada fer partícips de la meva descoberta els lectors d’El Punt Avui nostre.