Inventar en lloc de documentar-se

Les famílies sovint representen o contenen la diversitat social. És difícil que en una família tots siguin socialistes. És difícil també que tots defensin les burrades de Trump. O els assenyalaments del PP en el cas del desastre de València. Gairebé no hi ha famílies uniformes. Per això, és millor no parlar de política, perquè, si et poses a discutir, el desacord i l’enuig estan assegurats. En els grups d’amics, la diversitat és menys evident. Els grups d’amics acostumen a ser de la mateixa corda, gairebé sempre estan d’acord. Tot i això, recentment, un amic em deia: “Em molesta el llenguatge políticament correcte. Últimament costa expressar-se amb sinceritat. No podem dir marieta, ni que les dones condueixen fatal, ni fer servir el masculí per englobar el masculí i el femení: alumnes, professors, pares, espanyols... La tendència a la censura per no ofendre ens paralitza.” Vaig veure que aquell rebuig formava part de la seva identitat. I quan vaig veure que desconfiava de la ciència i de certes institucions, com ara l’ONU i l’OMS, vaig comprendre que formava part del grup dels “no sofisticats”. Aquest grup de mandrosos que, en paraules d’Andreu Buenafuente, s’estimen més inventar-se coses en lloc de documentar-se.