Ona, la història del teu nom

Jo també tinc una filla que es diu Ona i vull compartir amb vosaltres la nostra petita història. La remor de les ones en la platja de Sitges, en una revetlla de Sant Joan, on estava embarassada de la nostra segona filla, ens va inspirar el nom d’Ona. Vam trobar que era un nom bonic, curt i original; llavors no en coneixíem cap, d’Ona. El dia 10 de juliol del 1975 va néixer. El problema el vam tenir a l’hora d’inscriure-la al registre. No constava en la llista de noms permesos. Vam haver d’anar a veure el jutge i li vam portar un certificat d’una entitat oficial que indicava que el nom Ona era un nom usual a Polònia i no tenia traducció al castellà. Evidentment, inventat. Es va posar a riure però ho va acceptar, i van afegir Ona a la llista de noms permesos a Barcelona.