L’oblidada Costa Rica

O, com escrivia el mexicà Octavio Paz, “la admirable Costa Rica”. M’hi ha fet pensar la primera plana d’aquest rotatiu (28/01/2025), amb el títol “Abonats a les crisis”, referit a la majoria de països de l’Amèrica del Sud. Té tota la raó, però no em deixo mai de preguntar a què es pot deure aquest oblit d’un país que no tan sols fa dècades que s’ha alliberat de la crisi, sinó que això fou degut a l’acció d’un català anomenat Josep Figueres Ferrer, o Don Pepe, com el recorden els ciutadans. Ningú no es pregunta per què en un petit país situat entre Panamà i Nicaragua mai no es parla de “frentes de liberación”, ni de cops d’estat, ni de totes les altres misèries d’aquella zona. És veritat que el president Figueres va fer el seu “cop d’estat”, però, un cop al poder, va eliminar l’exèrcit i va instaurar un règim democràtic impensable a l’Amèrica Central. I així ha continuat fins avui. No vull ofendre ningú, però a vegades em fa la sensació que per a alguns periodistes només són vàlides les notícies polítiques i socials en què poden criticar els qui no pensen com ells. O potser m’equivoco.