Gràcies, senyora ministra
La inefable ministra senyora Díaz no para de xerrar, davant tot micro o càmera que se li posi al davant, de la disbauxa de diners de què gaudirem els jubilats d’aquest país amb la pujada d’entre quaranta i cinquanta euros mensuals de les nostres pensions. Per subratllar el que això representarà per a aquest sector de la població, hi ha afegit tota ufana que ens permetrà “alimentar-nos millor”, i en la seva dèria per l’alimentació també ha dit de cara a la gent que està en edat laboral i cobra el sou mínim que els l’apujarà una xifra més o menys igual, que així podran “comprar menjar de millor qualitat per a la seva canalla”. Trec de les golfes una pregunta del president Pujol: “Qui carai s’han cregut que som, aquesta gent?” Dues preguntes més, aquestes meves: d’on la treuen aquesta gent?, com pot ser que la direcció d’un estat que té molts fums estigui en aquestes mans? Senyora ministra, li repeteixo les gràcies per la seva generositat. I un consell: provi de viure una temporada amb l’import d’una pensioneta com la que cobra molta gent en acabat d’haver cotitzat desenes d’anys; parlant d’alimentació sabria el pa que s’hi dona i potser abandonaria la frivolitat que ha demostrat en aquest tema i no faria el ridícul. De res pel consell.