Prediquin amb l’exemple

La “classe” adulta ha trobat un boc expiatori perfecte en els escolars, en voler erradicar el mòbil a les aules de secundària, després d’haver-ho fet ja a les de primària. No qüestiono la idoneïtat de fons d’aquestes mesures (la vigent i la futurible), però em sembla una forma poc congruent de “matar el missatger”. Perquè, amb quina legitimitat es prohibeix als xavals l’ús del mòbil quan la majoria de persones “madures” en fan una pràctica desmesurada, per no dir addictiva? Fixem-nos, si no, en el nostre entorn quotidià: manipulació massiva en el transport públic; parelles (o grups) “compartint” taula, ignorant-se mútuament i embadalides amb el renoi de pantalleta; vianants i conductors imprudents –o insensats–, distrets amb l’aparellet de torn...; fins i tot sales d’espera d’hospitals, tanatoris o centres de culte no s’escapen de l’abducció tecnològica. Amb aquest desencisador panorama, resulta força difícil inculcar amb coherència valors com el seny, l’autocontrol o la responsabilitat als alumnes, si els majors d’edat són els primers a “enredar-se” a les xarxes. Així doncs, qui educa l’educador?