Barcelona, ciutat wagneriana?

Per quin motiu es diu i es repeteix que Barcelona és una ciutat wagneriana? Barcelona era una ciutat wagneriana, va ser una ciutat wagneriana quan es representaven cinc o més obres de Richard Wagner al Gran Teatre del Liceu cada temporada. Ara passen anys sense que se’n representi cap i quan se’n representen sembla que facin un favor als liceistes que hi van. Com a dada curiosa, recordem que en l’assaig general del Lohengrin, dissabte 15, es va aplaudir sense deixar la música acabar, quan l’orchestra encara desgranava els últims acords, acte rere acte. I el públic cridava com si fos un concert de música moderna o un partit de futbol. I, d’això, en diuen “públic wagnerià”? Millor va anar la funció, qualificada d’estrena mundial per Catalunya Música, quan el públic va esperar uns segons entre el final de l’acte i el moment de començar a aplaudir. Té gràcia que una obra que s’ha representat més de 300 vegades al Liceu es qualifiqui d’estrena mundial!