Un jardí anomenat Catalunya
Fa un parell de dies, un uniformat informava per TV3 (Telenotícies) que Catalunya s’havia convertit en el gran jardí d’Europa.
L’uniformat en qüestió no duia pas la indumentària del personal adscrit a parcs i jardins, sinó la pròpia d’un mosso d’esquadra d’alt rang; i els jardins dels quals parlava tenien poc de botànic i molt de narcòtic.
En efecte, es referia a les plantacions indoor de marihuana, que floreixen sense control pel nostre territori a mercè d’una legislació laxa i d’una geografia estratègica.
A Espanya i especialment a Catalunya, on un exèrcit burocràtic i una legislació estricta i tot sovint exagerada ens controlen en temps real a tots aquells que ens hem donat d’alta d’alguna cosa, sobte que en canvi se sigui tan lax en la persecució d’activitats fora de la llei, que comporten grans perills per a la seguretat i salut i que a poc a poc ens estan convertint en el principal hub del narcotràfic i la delinqüència organitzada del continent europeu.
Potser caldria redireccionar part dels ingents recursos i esforços legislatius a controlar i perseguir aquelles màfies i delinqüències que han trobat a casa nostra l’hàbitat idoni per fer créixer els seus perillosos jardins capaços de convertir el Principat en la gran narcoregió europea.