Massa Franco per a tan poc país

Ara farà cinquanta anys, es va morir la carcassa de Franco, però el franquisme perdura. La monarquia instaurada –no pas restaurada–, amb un rei Borbó que fa de cap d’estat del regne d’Espanya, és una obra exclusiva de Franco, sense haver fet la restauració monàrquica que és prescriptiva per a totes les altres monarquies europees. Durant la primera dictadura franquista, tothom veia les empreses públiques de l’Instituto Nacional de Industria amanides amb els lubricants de l’ Organització Sindical que portaven els addictes al règim a guanyar cotes de poder personal i, sobretot, a assegurar-se beneficis econòmics vergonyants pels càrrecs de direcció que s’adjudicaven sense necessitat de demostrar competència. En la segona dictadura franquista, s’han privatitzat totes les grans empreses energètiques, i totes les grans empreses industrials i tots el bancs –el regne d’Espanya és un país atípic que ja no té cap banc públic–, de manera que ara encara és pitjor, perquè amb les privatitzacions resulta que les elits franquistes fan el mateix, però ara no ho sembla. Malament quan l’1 d’abril es pot enaltir Franco en el Parlament balear i no passa res perquè hi ha massa Franco per a tan poc país. No perdem de vista que, des del 1978, amb la Constitució espanyola es va instaurar la segona dictadura franquista. La primera (1939-1975) es va acabar amb la mort biològica del dictador.