Menjar xinès

Malgrat que el títol de la carta convidi a pensar que el contingut d’aquesta tracti de la saborosa gastronomia oriental, no és pas la meva intenció, perquè del que vull parlar és del fet que la indústria i economia europees s’estan convertint en el menú de les seves homòlogues xineses. Mentre a la Xina els ciutadans i els treballadors tenen pocs drets i moltes obligacions, a Occident, i principalment a Europa, la situació és precisament la inversa. Aquesta realitat, sumada a la disciplina oriental, fa que en un món global hi hagi un clar vencedor i un clar perdedor. En cap cas vull defensar la manca de democràcia i drets ciutadans del gegant asiàtic enfront de les democràcies occidentals, sinó que el que simplement pretenc és constatar una realitat evident consistent en el fet que la gran potència d’orient se’ns està cruspint econòmicament, industrialment i tecnològicament, i que aquesta realitat provocarà grans canvis, que afavoriran els guanyadors i desafavoriran els perdedors, canviant les tornes. Fer que drets i obligacions vagin junts, premiar l’esforç i l’educació enfront d’altres models i fer reinstaurar un mínim de disciplina en tots els àmbits, seria la fórmula per poder despertar un gegant adormit anomenat Europa i evitar així convertir-nos en part del menú d’una superpotència que ha sabut jugar extraordinàriament bé les seves cartes en el complex tauler global.