Retards de Renfe: una qüestió de drets

Com a estudiant que depèn del tren per anar a classe, em pregunto si és ètic que els usuaris a Catalunya hàgim d’assumir, dia rere dia, els retards constants de Renfe. No es tracta només d’incomoditat, sinó de temps, oportunitats i drets vulnerats. Per què hem de normalitzar un servei públic deficient, mentre que en altres territoris funciona amb més eficiència? La mobilitat no és un privilegi, és una necessitat. És moral que milers d’estudiants i treballadors paguem les conseqüències d’un sistema abandonat? Catalunya mereix un servei digne i una gestió pròpia dels seus trens.