Hipocresia

Una de les coses que mai m’han agra­dat és pre­ci­sa­ment la hipo­cre­sia. Per això cada dia m’agrada més la línia d’aquest diari. D’ençà que se’n fa càrrec El Punt, expli­queu les coses com són i pel seu nom. Sem­bla que dar­re­ra­ment us fa per­dre algun lec­tor i subs­crip­tor; em sap greu, però pit­jor per a ells. Cre­iem que, mal­grat això, dieu el que hones­ta­ment cre­ieu i no sou els únics que pen­seu així. Com diu el meu fill, als cata­lans encara ens passa poc. No sé quin mal hem fet per estar din­tre d’un estat que no ens vol, ple de malts bit­xos. N’hi ha de tota mena: polítics, empre­sa­ris, escrip­tors, etc., per no par­lar de la cin­quena columna que està arreu. El nos­tre suport a aquest diari, al direc­tor, col·labo­ra­dors i tre­ba­lla­dors. Gràcies per la vos­tra feina, però sobre­tot per no ser hipòcri­tes. Sé que hi haurà crítiques a aquesta carta, no és la pri­mera vegada que ha pas­sat, però d’entrada ja els dic que m’impor­ten un rave. Sense inde­pendència, aquest país, el nos­tre, no se’n sor­tirà.