Carta per l’article d’en Jaume Rosell

Moltes gràcies, Jaume Rosell, per haver-nos explicat la teva història, que també és la de molts catalans. Si el meu pare pogués llegir-te i escoltar-te, seria més que feliç, veuria que no era l’únic que va viure una història que no es podia explicar, ni escriure... La repressió franquista durant i després de la guerra, la seva fugida a França a peu, on va ser internat al camp de concentració d’Argelers, i quan va tornar a Catalunya, el van tancar a la Modelo... Jo també vaig fugir a França l’any 1966, on encara visc. Volia estudiar, saber i entendre què havia passat al meu país. Fa més de cinquanta anys que ajudo a retrobar familiars perduts durant la retirada. N’he trobat bastants a França, Mèxic, l’Argentina... i hem publicat un llibre sobre els republicans de la retirada, amb el Casal Català de Grenoble, que vaig crear l’any 1996, un any després de la mort del meu pare. Encara ens queden bastants exemplars, si us interessen us en puc enviar. Gràcies altra vegada pel testimoni sobre el Barça!