Jo també he celebrat Sant Jordi

Quan vaig arribar a Chicago, els catalans i catalanes es podien comptar amb els dits d’una mà. De mica en mica vam arribar a ser 30. No recordo exactament (cap als anys setanta) quan vaig decidir celebrar Sant Jordi. Aprofitava que teníem una sala gran on es reunia la junta de propietaris i la reservava per al diumenge més a prop del dia de Sant Jordi. Gràcies a l’amabilitat de la Generalitat de llavors i d’organitzacions diverses podia decorar la sala amb cartells de temàtica catalana. Servíem un pa amb tomàquet i fins i tot veníem llibres. Algun any també teníem roses vermelles. Vaig triar la diada de Sant Jordi perquè hi havia gent que no hauria trobat bé que celebréssim altres dates de caire més reivindicatiu. Hi havia catalans i catalanes que portaven molts anys als Estats Units i no volia ferir sensibilitats. Malgrat tenir cura d’aquest aspecte, hi ha catalans que no van venir mai. No tinc constància que encara es faci.