El papa dels exclosos i el president dels inclosos

Amb freqüència les persones podem optar. Entre centrar-nos o dispersar-nos. Entre acollir o agredir. Això és una opció. Aquestes persones que quan passegen o van a comprar sempre es dirigeixen o bé al centre de la ciutat o bé al centre comercial, perquè prefereixen el luxe del centre i rebutgen l’escassetat de la perifèria. Aquestes persones, que no aprecien la pau, i sempre exhibeixen gestos, expressions i reaccions, que fereixen, perquè són agressions. Algunes vegades no són opcions, són tendències o inclinacions: tenim el cas de l’excentricitat derivada del trastorn mental. També tenim el cas dels que exclouen els de fora per egoisme o desconfiança. O el cas de les persones amb molta testosterona, que tendeixen a reaccionar amb violència si els “mulles l’orella” o els “trepitges el terreny”. I per acabar. Acceptem que ens pot moure la ideologia o la biologia, i les circumstàncies! Acceptem això i ens preguntem: on col·loquem el papa Francesc i Trump?... I afirmem: el primer era el papa dels exclosos, el segon és el president dels inclosos i poderosos. El primer ambicionava incloure els marginats i el segon ambiciona el contrari, i annexionar-se territoris!