Xupa-xups!

És admirable que uns quants nois, futbolistes que no tenen ni divuit anys, celebressin les seves victòries amb un caramel! Ja tinc una edat i he pogut gaudir de moltes rues del Barça, però mai havia vist tanta innocència dalt d’un autobús com aquest que transportava aquest equip d’esportistes. Darrerament, les mogudes eren degudes a un excés de cervesa o altres productes que mai sabrem, i ni ens cal. I quan vèiem aquestes persones ballar i ballar sense fre, ho acceptàvem i inclús ho enteníem. Dèiem: un dia és un dia. Però per això escric aquesta carta. Per remarcar l’elegància d’uns nanos que lluny de necessitar productes extres, amb la seva alegria tan sincera, només gaudien de l’esclat dels seus admiradors! I només demano que tots aquells joves i no tan joves que per ser feliços busquen extres que finalment solen ser contraproduents, valorin que per ser feliç només cal esforç i lluitar per aconseguir el teu objectiu! La resta, per a mi, és fer volar coloms!