A Tura Soler

M’adreço a vostè en relació amb l’article que fa referència a l’enterrament dels germans Garcia Milans a Amer. Vostè, després d’una introducció molt poc afortunada però molt sensacionalista –com per desgràcia és habitual en aquest periodisme tan mancat de tacte–, parla d’un funeral “poc habitual”. Doncs bé, per si li abelleix llegir-ho, jo li diré el que per mi és poc habitual en aquests temps que ens ha tocat viure.

És poc habitual que periodistes com vostè es limitin a donar una notícia sense acarnissar-s’hi. És poc habitual que certs mitjans de comunicació respectin el dol de les persones que han sofert una pèrdua tan trista com la que ens ocupa. I és poc habitual deixar que les persones responsables de portar a terme les diligències necessàries puguin fer la feina sense que per part d’alguns de vostès hi hagi especulacions i opinions malintencionades.

S’estranya del que va dir el diaca a l’església? Doncs jo el felicito per unes paraules plenes de sensibilitat i respecte! Per cert, parlant del diaca vostè va deixar molt clar que era cap de policia i que alternava els seus hàbits eclesiàstics amb l’uniforme. No deu pas pensar que porta “l’arma reglamentària” a sota la sotana, oi? S’estranya que l’església estigués plena de gom a gom? Doncs això vol dir alguna cosa, no li sembla? S’estranya que es lloés la vida dels dos germans? Doncs sap què? Eren dues bones persones que s’estimaven. Qui som nosaltres per fer conjectures? Què en sabem de la vida dels altres? La gent d’Amer davant d’un fet tan trist com aquest hem pregat per ells en silenci i sense cap mena de judici. Cregui’m si li dic que escrits com el seu mai haurien de ser considerats bon periodisme.