Poble, país, govern i dignitat

En aquests set anys de govern d'esquerres –en teoria– hem pogut veure i comprovar com moltes il·lusions que tenia molta gent han anat en orris. Molta gent els va votar pensant que hi havia una altra manera de fer política. Amb un altre estil. Proper al ciutadà. En les escoles, en sanitat, en el medi ambient, etcètera. Però ens varen entretenir amb un mediocre Estatut en el primer tripartit i en el segon amb negociacions del concert econòmic i esperant una sentència de Madrid que ja tenim clar per on va. Després el poble ha demostrat amb una gran manifestació a Barcelona que calia dir prou. Els partits no han trigat dos dies a barallar-se. Quin trist espectacle. No, no tots els problemes vénen de Madrid. Paguem els nostres impostos i se'n van amb comissions per un costat i per l'altre, per un partit i l'altre, tu calles ací i jo callaré allà. Immunitat, impunitat per a uns. El poble, a pagar i callar. I mentrestant els grans lobbies guanyant milers d'euros diaris, com és el cas de la MAT amb REE, de les nevades amb Endesa. I el govern, protegint-los. Potser guanyarà en Mas, però no serà per mèrits propis; serà per la covardia de fer un país digne, amb un estil de política on les paraules dignitat, decència, coherència, dimissió, hi entressin. Els hi han posat en safata, al guaperes d'en Mas. Però qui guanyarà serà l'abstenció i el creixent vot en blanc. La independència dels Joans –amb les seves baralles– de boquilla, no és de creure ni de fiar. I del Montilla i el Pssssoe, sense comentaris.