Sondejos i realitat
La realitat, però, n'és una altra:
El castellà a Catalunya continua essent la llengua més parlada, més llegida i sobretot més escrita. Ara ja només el 35,6 % de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual, i a Barcelona, que acumula més de la meitat de la població del país, es retrocedeix fins al 27,8 %. El milió molt llarg d'immigrants arribats els darrers anys, han estès l'ús social del castellà.
Per acabar-ho d'adobar, els articles de la llei de política lingüística de 1998 no estan essent respectats per moltes institucions, empreses, comerços i ciutadans. I no sempre els organismes de la Generalitat i dels ajuntaments actuen amb la eficàcia necessària. Ja ens ho va advertir el recentment traspassat Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Dr. Joan Solà: “La llengua catalana no està bé de salut política, ni de salut social, ni de salut filològica”.
Si Solà, referent internacional en el món acadèmic i per a la nostra cultura, autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia, ens diu que el català no està bé, ja sabem la credibilitat que li podem donar a sondejos com aquest: cap.
Bescanó (Gironès)