He tingut un somni

Fa uns dies vaig somniar que Bescanó era l'enveja dels pobles veïns. La gent venia d'arreu a veure la casa de l'estació del tren d'Olot, un edifici modernista restaurat i mimat pel govern de Bescanó. En el meu somni, els adolescents de Bescanó anaven, orgullosos, al seu institut, un de veritat, fet de rajols i ciment, amb el seu laboratori, biblioteca i pavelló de gimnàs.I els més petits, a una escola bressol amb grups de quinze nens i nenes, amb tots els espais necessaris que garantien una qualitat de servei.

Hi havia també una biblioteca com cal, per a adults i oberta tot el dia. L'actual era, en el meu somni, una bonica biblioteca infantil.

Hi veia molta gent gran dirigint-se, contenta, a un centre de dia, un de públic i assequible, amb personal altament qualificat, per a tots. En contrapartida, el teatre era més modest però pràctic i útil, que, al final, és pel que ha de servir.

Al meu somni, feia anys que no hi havia inundacions a Bescanó, perquè s'havia portat a terme el col·lector perimetral d'aigües pluvials i s'havien recuperat fonts i corriols que havien desaparegut inexplicablement. Vaig somniar que Bescanó era conegut arreu com un poble que abanderava les energies renovables; de fet, hi havia, davant de casa, un parc d'energies renovables meravellós i, a Vilanna, una Escola de Natura que rebia mensualment la visita de multitud d'escoles. Bescanó, en el meu feliç somni, no era conegut arreu de Catalunya per ser el municipi amb més línies d'alta tensió. De fet, ningú no sabia què era la MAT.

En fi, que Bescanó era un referent per als altres pobles, un model a seguir. És clar que, en el meu somni, a Bescanó hi governava Entesa.

Els somnis només són això... somnis, però ben segur que Entesa per Bescanó, ben aviat, el farà realitat. No en tinc cap dubte.