Accidents nuclears i pla B

És ara, després de la catàstrofe nuclear que s'està generant al Japó quan, òbviament, tothom reflexiona sobre les decisions que s'han pres basades en criteris polítics, econòmics i socials a l'hora de tirar endavant els plans energètics que prioritzen la construcció arreu de centrals nuclears. Com en tots els àmbits de decisió, s'han de ponderar adequadament els pros i els contres, però cal no oblidar que la pregunta clau sempre ha de ser: què podem perdre? I, en el cas que les coses no vagin bé, per poder pagar el deute, disposem del que estem arriscant? És a dir, tenim un pla B, el cost del qual podem i estem eventualment disposats a pagar? Si no tenim respostes evidents a aquestes qüestions hem d'estar d'acord que hem de descartar l'opció que es discutia si no volem perdre-ho tot. Això és el que sembla que ha passat amb l'energia nuclear. No hi ha un pla B per a les catàstrofes nuclears. Per improbable que sigui l'escenari més desfavorable, si aquest és possible, hem de tenir en compte que no existeix un pla B. En algun moment hem de reconèixer que el creixement sense límit és absurd i inviable. Potser aquesta forma de funcionar és el Babel del nostre temps i no ho sabem veure. Potser hem de començar a treballar per un decreixement sostenible que cerqui l'equilibri entre el que tenim i el que podem gastar.